Segueixo fan als fanals.

M'he adonat que des que vaig començar a fer fotografies, sempre apareixien fanals. I amb el temps els he convertit en objecte d'enquadrament. Així, tinc una relació de fanals de tot el món que ara aniré publicant en aquest blog, a veure si aporten una mica més de llum a la pàgina.

Observant el Myotragus

Per a mi era una mena de mite. Va apareixer a la meva vida en un llibre d'en J. Wagensberg i des d'aquell dia em va en curiosir. I mira per on a Mallorca estant vaig saber que al museu botànic se Sóller hi havia un esquelet sencer de Myotragus Balearicus o cabra baleàrica. Un mamífer herbívor ben curiós, que aïllat a les balears per milions d'anys es va quedar sense depredadors i va evolucionar fins tenir els ulls frontals, propis del carnívors. Amb l'arribada de l'home, va durar quatre dies.

Nen dolent agafat "in fraganti"

Hi ha nens dolents, tots n'hem vist alguna vegada. Són aquells que pessiguen d'amagat. Aquells que per enveja o per venjança, de no se sap què, esgarrapen quan ningú no els veu. En aquesta imatge en vaig agafar un amb les mans a la massa. Si es dedica a la política, ves a saber on arribarà quan sigui gran.

Boti, boti, boti...

Indignació. Imaginació. Il.luminació. Iniciativa popular... Davant unes eleccions on s'ha ajuntat el desencant amb la misèria no es podia esperar una altre resultat.

L'haikú del Camí de Cavalls

La posta de sol.

Cap de Cavalleries.

Una sirena.

En què estaria jo pensant?

Probablament va ser a l'underground. Feia temps que ho duia al cap, però va ser aquesta imatge la que em va convèncer que els pensaments se'm veiden inclús des de fora. I ho vaig deixar.

Olor de ciri, però menys.

No n'hi havia prou amb l'internet, els mòbils 3G, els parquímetres, les targes bancàries, les espenedores de tanda a les botigues... que la tecnologia havia d'arribar a interferir en les coses del cel. Vaig quedar bocabadat a l'entrada d'una església de Barcelona, on per pregar al sant de torn s'havien de comprar el ciris en una màquina dispensadora com les de refrescos. No vaig acabar de veure si també servia ciris "light" però no m'estranyaria gens.

Quatre barres.

Quatre barres que van tornar a crèixer, al ritme del cant de senyera, després que Primo de Rivera les fes enderrocar durant la seva dictadura. Jo, en bicicleta per Montjuic un diumenge al dematí, em vaig trobar al bellmig de l'edeveniment. M'agrada trobar-me casualment amb les coses que passen a la ciutat.

La derrota de la victòria.

Diumenge de bon matí a la plaça del llapis vaig assistir a la darrera salutació feixista d'una estàtua que durant 72 anys ens ha recordat la manera de fer dels "vencedors". Tot un orgull, com a republicà, veure desaparèixer aquest símbol. El meu avi Pere se sentiria reconfortat.

Consolador

A Roma, en un dels passos del Via Crucis, Jesús qüestiona el celibat i l'esperit sant s'ho mira una mica escèptic.

Obert

Sembla que el llenguatge i la realitat no van gaire d'acord. En una botiga de Sóller el cartell i la reixa parlen per si mateixos.