Olor de ciri, però menys.

No n'hi havia prou amb l'internet, els mòbils 3G, els parquímetres, les targes bancàries, les espenedores de tanda a les botigues... que la tecnologia havia d'arribar a interferir en les coses del cel. Vaig quedar bocabadat a l'entrada d'una església de Barcelona, on per pregar al sant de torn s'havien de comprar el ciris en una màquina dispensadora com les de refrescos. No vaig acabar de veure si també servia ciris "light" però no m'estranyaria gens.